Dictats .(3)

Dictat núm. 9, Hipnosi:

Li calia deixar de banda els detalls accessoris i fixar-se únicament en els esdeveniments que havien estat cabdals en la seva biografia. La sessió d'hipnosi amb el doctor Font li havia obert molts interrogants. De sobte, alguns aspectes de la seva vida s'havien convertit en un enigma, i aconseguir aclarir-los era tot un repte. Si cregués en les vides passades, trobaria explicacions per a tot. Segons l'hipnotitzador, abans de ser en Carles Vila havia estat una bruixa que celebrava aquelarres a prop d'un poble de la Vall Fosca,

i que havia mort a la foguera al segle setze; un fill de casa bona desheretat i submís que havia tacat el cognom de la família i havia acabat assassinat en un carreró de mala mort; una mística anorèctica confinada en un convent, i una japonesa amb quimono que coneixia tots els secrets de l'art de servir el te i de la declamació de versos. En Carles va pensar que, al capdavall, si no se'n sortia, sempre podria convertir-se en escriptor i escriure la gran novel·la de les seves vides. Text: Sònia Moll

Dictat núm. 10: Molèsties primaverals.

No se li posa bé, la primavera. I tant com li agrada assaborir el primer sol amb un vermutet o un bon còctel a la terrassa! Ja fa anys que les primeres radiacions li provoquen èczemes a la pell de les galtes, i el pol·len li irrita els ulls i la fa estossegar. Es comença a angoixar per l'operació biquini i durant dos dies, almenys, substitueix les magdalenes de l'esmorzar per torradetes insípides, a fi d'evitar l'augment de pes. Amb els canvis sobtats de temperatura es refreda fàcilment i no li costa gens

agafar un refredat fort o una amigdalitis. L'homeòpata li subministra boletes màgiques, però la seva capacitat de suggestió deu ser mínima, perquè poques vegades s'escapa d'una crisi d'asma o d'una bronquitis que amenaça amb pneumònia. La Lara li diu que provi els raigs UVA en comptes de prendre el sol, si és tan propensa a refredar-se, i que compri barretes substitutives per fer més fàcil la dieta; però ella no vol succedanis. Vol menjar maduixes amb nata, passejar al sol pel camí de ronda esquitxat d'atzavares i ensumar de prop totes les magnòlies que s'obren exuberants al jardí de casa. Text: Sònia Moll

Dictat núm 11: Mala ratxa.

La veritat és que no m'hi vaig fixar gaire, el primer dia que el vaig veure. La nebulositat matinal continuava amenaçant la famosa calçotada, però aviat havíem deixat d'amoïnar-nos pels núvols. Quan l'Abel va arribar amb aquell desconegut a qui abraçava i feia festes com si fos un fill pròdig llargament enyorat, ja feia hores que nosaltres bevíem cervesa, vermut i vi, i teníem el cap una mica emboirat. Els vam saludar amb escarafalls i bromes, però amb una certa indiferència. No va ser fins al cap d'unes setmanes que vaig retrobar-lo, casualment, a la cua del supermercat. No sé com, vam acabar al bar del Pep, amb unes canyes i unes olives, explicant-nos la vida.

Vaig saber que no passava un bon moment. Devia diners a uns quants amics i feia setmanes que només feia servir la targeta de dèbit, per no gastar el que no tenia. La parella l'havia abandonat per Cap d'Any (s'ha de tenir mala bava per escollir aquesta data!), i la seva autoestima havia caigut en picat. La calvície incipient l'acomplexava i estava convençut que mai més ningú no tornaria a fixar-se en ell. Text: Sònia Moll