Repàs de les figures retòriques estudiades.

Mentre anem fent literatura, van sortint figures retòriques noves que se suposa que aneu aprenent, avui farem un recordatori de les que hem conegut fins ara.

• Al·legoria: recurs literari consistent en una metàfora continuada. En un text, se substitueix un referent pel seu equivalent metafòric i tots els termes lligats al referent tenen una metàfora equivalent, de manera que es genera un text amb diversos nivells de lectura. El mot prové de dos termes en llengua grega clàssica: ἀλλή + ἀγορεύω, literalment 'un altre' + 'parlar', és a dir, parlar d'alguna altra cosa, llegir entre línies, sobreentendre una cosa que no és explícita en un context determinat. Una història és una al·legoria si explica una cosa i, alhora, n'explica una altra. (per exemple: expliques un llarg viatge que és la història de la vida d'una persona).
• Personificació o prosopopeia: consisteix a atribuir qualitats humanes a éssers no racionals, objectes, fenòmens naturals... (per exemple en un anunci d'una beguda refrescant, ella ens demana que ens la beguem)
  
• Paronomasia: el nom de la qual ve del llatí paronomasĭa, derivat del grec παρονομασία. És una figura retòrica que consisteix en la proximitat de dos o més mots parònims, és a dir, amb una semblança només formal (un fonema o síl·laba), o en l’ús del mateix mot en dos sentits diferents. Els embarbussaments utilitzen sovint aquest recurs. (pata, peta, pita pota...)
  
• Comparació o símil: la comparació és un recurs literari consistent a posar en relleu les semblances entre dos referents, de manera que es destaquin qualitats no evidents o bé es dugui a terme una descripció més gràfica i clara, com es veu a "És rodó com una pilota". A diferència de la metàfora, on l'element real no apareix i només està present allò comparat, en la comparació apareixen tots dos elements, sovint units per algun signe lingüístic ("com"). S'usa en literatura i arts visuals com a recurs estètic i en l'argumentació per il·lustrar el mateix punt de vista.
• Paral·lelisme: un paral·lelisme és un recurs literari que consisteix en la repetició d'una mateixa estructura en diverses frases seguides, de tal manera que la successió simètrica dels mots referma la idea que hom vol transmetre. (per exemple: Es passaren la consigna d'orella a orella,// de boca desdentegada a boca desdentegada,// de fortor de caliquenya a fortor de caliquenya.—Antoni Morell)
• Hipèrbole: recurs retòric que consisteix a augmentar o disminuir una qualitat sobre quelcom, fent una exageració. És molt usada a la llengua col·loquial per lloar els herois, en la literatura d'aventures i la humorística. (per exemple: no vaig tenir ni temps de respirar que... em moria de riure quan...)
  
• Tornada: en el camp musical i poètic, la tornada és una frase o secció de la melodia que reapareix diverses vegades en el decurs d'una composició. És el fragment que acostuma a ser més recognoscible, juntament amb l'inici, i és el que sovint es taral·leja quan una persona es refereix a la cançó o peça. Pot tenir un ritme diferent de la resta per marcar el contrast. 
• Símbol: és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia. El símbol també pot representar un sentiment. La seva etimologia deriva del grec σύμβoλoν que vol dir aproximadament 'llançar amb' o 'ajuntar amb', és a dir, el símbol treu a la llum una altra realitat sense desaparèixer ell mateix, sinó combinant-ne les dues,

  

  com passa en la metàfora. El símbol acostuma a ser polisèmic gràcies a la connotació, que l'enriqueix. Pot ser de molts tipus: materials (una creu és el símbol del cristianisme), visuals (el color vermell és símbol de moviments socialistes), verbals (tota paraula és un símbol), numèrics, sons...
• Exclamació: És més un signe de puntuació, però la veritat és que rendeix beneficis de comunicació, en fixar l’atenció i pel seu caràcter imperatiu: No perdi aquesta ocasió !!!
• Metàfora o Imatge: del grec metaphorá, 'translació, metàfora') és un dels recursos literaris més importants. Es basa en la identificació de dos termes: un de real i un que apareix al text. Aquesta identificació es basa en característiques comunes que fan que el lector pugui reconstruir un terme en llegir l'altre. És semblant a la comparació, però en la comparació apareixen tots dos termes i es diu el que tenen en comú, mentre que en la metàfora hi ha una substitució total entre paraules o expressions. Quan un text es basa en una metàfora continuada, es parla d'al·legoria. Una metàfora culturalment acceptada és un símbol.
  
• Hipèrbaton: és una figura retòrica sintàctica que consisteix a alterar l'ordre dels mots habitual d'una llengua, canviant i fins forçant la posició dels elements d'una frase. És un recurs usat a la poesia per causar estranyesa, per augmentar l'expressivitat del text i per remarcar que es tracta d'un registre literari o per raons de rima i mètrica. (Exemple: Per les comes i els fondals ve la vaca, tota sola)